Folia Theologica 12. (2001)
Ángeles Félix Ballesta: Concilio provincial tarraconense y ?región eclesiástica Catalana?
FOLIA THEOLOGICA 12 (2001) 91 Angeles FÉLIX BALLESTA CONCILIO PROVINCIAL TARRACONENSE Y iREGIÓN ECLESIÁSTICA CATALANA? I. Introducción Doscientos treinta y ocho anos después de la celebración del ultimo concilio catalán (1757), se inauguró en la catedral de Tarragona el concilio provincial Tarraconense1, clausurado el 4 de junio de 1995 y calificado como hecho histórico por el arzobispo de Tarragona, Ramón Torrella, por ser el primero convocado en Espana tras el Concilio Vaticano II, que se celebró en 1962. En las sesiones plenarias del Concilio Provincial Tarraconense, una de las propuestas más polémicas fue la número dieciocho, que tras estudiar las posibilidades que ofrece la legislación eclesiástica (provincia única, región eclesiástica y/o conferencia episcopal pro- pia), prevé una acción pastoral más coordinada de las ocho diócesis 1 Según S. BUENO, “La provincia Tarraconense ha estât, al llarg de la história, una de les més actives, amb 175 concilis celebrats. Aquest nombre excepcio- nal ha donat Hoc igualment a una important quantitat de legislació, que rebia el nom de canons durant l’època romana i visigötica, i posteriorment el de constitucions. Una exhortació del papa Pius IX als bisbes d’Espanya, de l’any 1852, per a què celebressin concilis provincials, donà ocasió a l’arquebisbe Josep Domè- nec Costa i Borràs de plantejar-se la celebració d’un concili, precedint-la d’una edició de les constitucions sinodals conservades, perô el concili previst no s’arribà a celebrar. Durant el segle XX, la llunyania dels darrers concilis i la falta de pràctica provocà que hom considérés aquelles reunions com espe- cialment solemnes i complicades de celebrar, i foren substituïdes primer per “conferències provincials” (simples reunions de bisbes de la provincia, sense finalitat legislativa), i a partir de 1969 per l’aixi anomenada Conferència Episcopal Tarraconense. Finalment, el 29 de novembre de 1992 es convocà un nou Concili Provincial Tarraconense, que celebrat durant el 1995, publicà les seves disposicions. D’aquest ùltim concili hom pot dir que, sense meny- stenir la seva finalitat pastoral, la formulació juridica ha estât molt decebedo- ra, sense cap rigor jurídico-canónic, excessivament prolixa, amb disposicions de les quais hom no pot establir si ordenen, prohibeixen, permeten o suggerei- xen, mancades de mitjans d’exigència juridica, etc. Dins la tradíció juridica de l’Església catalana, el concili de 1995 evidencia, o bé un menyspreu inacceptable pel dret, o bé una greu i molt preocupant deixadesa dels estudis i la Sensibilität juridica.”
